
Al 2011, Cristina Bennasar inicia la seva carrera artística dins el món de la joieria després de probar diferentes vies laborals que trobava a la seva disposició.
‘De ben petita m’agradava dibuixar, sobre tot retrats. Amb el temps vaig agafar afició per imaginar espais i dibuixar plànols de vivendes, amb una idea clara de futur com a interiorista.’
Però no va ser fins després d’experimentar uns estudis d’interpretació d’Alemany que aquella carrera d’interiorisme va arribar a fer-se realitat. Encara així, aquesta no va ser el seu destí final.
‘Aviat vaig fer una pausa per saber el que realment ressonava amb mi fins que, mentres estudiava disseny d’interiors, vaig visitar una exposició del 10è aniversari de joieria artística a l’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears.
Aquella exposició va canviar la meva vida i em va fer prendre la decisió més impulsiva però encertada que he viscut. Vaig deixar enrera els estudis d’interiorisme per endinsar-me en un gran món que és la joieria.
Per mí, ho engloba tot. La joieria és un llenguatge artístic que serveix per simbolitzar conceptes, moments o elements de la vida a través dels metalls i altres materials preciosos, amb una importància sentimental afegida per el seu portador.’
Començant amb una paradeta al mercat d’Artà, exposava les seves creacions al públic fins que al 2020 va establir el seu negoci a la tenda situada al carrer d’Antoni Blanes.
Un local d’espai obert, on els seus clients poden observar el seu taller i el procediment pel qual passen els materials fins que es converteixen en les joies que els acompanyen dia a dia, afegint també d’aquesta manera un record més personal entre la creadora i els portadors de les peces.

‘Joies; conjunt d’objectes relativament petits, preciosos pel seu material, execució o significat, que fixem a la roba o col·loquem directament sobre el cos com a ornament personal.’
El Laboratori de la Joieria per Mònica Gaspar.